INTRODUCCIÓ A LA COMARCA DEL BERGUEDÀ
1-DADES GENERALS DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ
- SITUACIÓ DINS EL MAPA DE CATALUNYA.
- MUNICIPIS MÉS RELLEVANTS.
4123 habitants, Avià 2257 habitants, Bagà 2162 habitants.
- CAPITAL DE LA COMARCA
- Berga 16.176 habitants
- Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou l'antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs, al sud-est amb Olvan, al sud amb Avià, al sud-oest amb Capolat i al nord-oest amb Castellar del Riu.
- COM ARRIBAR-HI DES DE LA SELVA DEL CAMP
2-HISTÒRIA DE LA COMARCA
- LA PREHISTÒRIA AL BERGUEDÀ.
Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al Paleolític Inferior. Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats. Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988, va aportar dades del Paleolític Mitjà i del Superior.
A partir del neolític, la presència humana està més documentada amb sepulcres de fossa. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràcil (dolicocèfals i de poca alçada).
- ELS PRIMERS POBLADORS.
- RESTES ARQUEOLÒGIQUES.
- BANDOLERISME AL BERGUEDÀ. EL JANOT RIEMBAU
Janot Riembau fou un famós bandoler del Berguedà del segle XVI, batlle natural de la Pobla de Lillet. És un cas típic de personatge que va passar de cap d'una bandositat familiar a cap de quadrilla bandolera. La família Riembau era una nissaga de la mitjana noblesa molt afectada per la crisi de la Baixa Edat Mitjana. En Janot comença a participar en el bandolerisme a la dècada de 1550, durant el virregnat de Garcia de Toledo, època en què el bandolerisme català es va expandir molt. El 1566 fou donat per mort, després d'haver desaparegut, i li foren confiscades les seves pertinences.
Janot hereta el 1523 al seu pare, i gràcies als bons afers de la molt il·lustre dona Guiomar Manriqua, vídua de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Baga; i de don Francesc de Pinós, senyor de la baronia de Peguera, contragué matrimoni amb Jerònima Arderiu, filla i hereva de mossèn Joan Arderiu, cavaller, i persona de molt bona posició econòmica. Jaume, el germà d'en Janot, intervingué en l'arranjament del matrimoni.
En la seva joventut va viure immers en les bregues entre les bandositats que assolaven la comarca. Per una banda al costat deis senyors de Pinós en la lluita que mantingueren durant anys amb la Vila de Berga per la possessió de Guardiola; i per una altra, encara més propera, per les aferrissades i llargues bregues que la família Riembau va mantenir amb la famosa família Cadell d'Arsèguel.
L'entrada de Janot Riembau al món del bandolerisme coincideix amb el Virregnat de Garcia de Toledo (1558-1564). Malgrat els èxits inicials i la duresa en la lluita contra el bandolerisme, aquest es va disparar a partir de 1561, i el Berguedà fou una de les zones més afectades. L'agost de 1562 el virrei ordena la persecució de la quadrilla de Janot Riembau. No obstant això, l'any següent encara consta com a batlle de La Pobla de Lillet i hi manté un procurador.
- PERSONATGES DESTACATS( ESCRIPTOR JOSEP-FRANCESC DELGADO)
Josep-Francesc Delgado i Mercader és un escriptor català nascut a Barcelona el 1960. També ha treballat com a professor de secundària. Va passar la seva infantesa a Sitges, Mallorca i Menorca. L'any 1977 inicia les carreres d'Història i de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i comença l'activitat literària amb poesia i narrativa curta, que li val diversos reconeixements que l'animen a escriure.
Durant el 1987-1988 escriu la primera novel·la: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent. (premi Joaquim Ruyra 1987) És una novel·la que situa l'acció a l'Himàlaia, on un grup d'alpinistes catalans s'ha proposat arribar al cim de l'Everest (Sagarmatha en nepalès). El misteri gira al voltant de la desaparició de la Mireia, l'única membre dona de l'expedició. Els membres d'aquesta expedició es reuneixen uns mesos després dels fets a Barcelona per reviure les aventures al Sagarmatha. Els ajuden la lectura de les cartes escrites pels expedicionaris al germà de la Mireia, el diari de la noia i les noves informacions donades per Reinhold Messner, escalador que havia pujat anteriorment al cim, i el mateix germà de la Mireia. Finalment tot lliga amb les prediccions que li havia fet el Gran Lama a la Mireia i s'aclareix el misteri. Després d'escriure aquesta novel·la viatja a la zona i s'hi interessa. D'aquí surten dues novel·les juvenils més: Sota el signe de Durga (1991-1993) i Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d'un norpa errant (1993).
També escriu narrativa per a infants i joves. En destaquen:
- L'empaitagrills i la noia de la Lluna (1993, premi Guillem Cifre de Colonya)
- El mussol Oriol i el lladre de les endevinalles (1994)
- El mag i l'estrella(1996)
- Perquè els nens no tenen por de l'Home del Sac jove (1996)
- Endevina, endevinaràs quin animal seràs (1995)
- Ulldevellut (1999, premi Josep M. Folch i Torres)
- El concertista d'ocells (2002)
- Els llops de la lluna roja (2002, premi Ramon Muntaner)
- L'Alba ja no va tenir por (2003)
- Papitis (2004)
- Mamitis (2005)
3-RELLEU I HIDROGRAFIA
- MUNTANYES I RIUS.
- RIUS:
- MUNTANYES:
4-CLIMA.
- CARACTERÍSTIQUES DEL CLIMA DE LA COMARCA.
El clima de l'Alt Bergadà és plujós i fred, amb neu a l'hivern als vessants més altes. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000 mm. amb mínim relatiu en l'hivern. La vegetació està constituïda principalment per pinedes de pi roig i roures. En els llocs més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avets. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per sobre dels 2200 metres la vegetació alpina. La meitat meridional del Bergadà està constituïda per relleus poc alts. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900 mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània està formada per carrascars en els llocs més secs i de sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, ia la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot extensions amb pins negres i vermells amb àrees de carrascars i rouredes.
5-FAUNA I FLORA.
- LES PLANTES I ANIMALS REPRESENTATIUS DE LA COMARCA.
- VEGETACIÓ:
EN ZONA DE ROCALLA: julivert d'isard, orella d'os, corona de rei.
2. ANIMALS:
INVERTEBRATS: La papallona apdo. Es un exemple gran i vistós, però, alhora, rar, que viuen en terrenys humits i rocallosos d'alta muntanya.
PEIXOS: La truita comuna. És un peix ben distibuit dins tots els ambients aquàtics de cert cabal de parc.
OCELLS: La meria d'aigua. És l'ocell que més depèn del medi aquàtic, d'on busca cert cabal, cos que condiciona la seva presència en transmet alts i mitjans dels recursos de muntanya.
MAMÍFERS: La llodriga. És una espècie que és mou en el ambients aquàtics. Actualment es pot trobar en àrees properes, on hi ha figures de protecció especial, específiques per aquesta espècie, i també en l'ambit del parc.
Os deixo un enllaç per a veure més espècies:
http://www.berguedareserves.cat/files/seccio/FAUNACAT.pdf
- EL LLOP DE BERGUEDÀ.
6-ACTIVITAT ECONÒMICA.
7-LLOCS D'INTERÈS TURÍSTIC I CULTURAL
- LLOCS MÉS VISITATS DE EL BERGUEDÀ
8-GASTRONOMIA
BEGUDES:La barreja i el mau-mau són dues begudes típiques de la Patum de Berga.
PRODUCTES DEL CAMP:El blat de moro s'adapta molt bé al clima de la comarca i s'hi cultiva des del segle XVIII. Es consumeix en l'escudella de blat de moro escairat, però també com a farinetes de blat de moro torrat.
CARN:La ramaderia ha sigut i continua essent una part important de l'economia rural al Berguedà. La producció de xai i gall d'indi són importants, i Vedella de ramaders de muntanya del Berguedà i Pollastre de ramaders del muntanya de Berguedà són marques certificades de la Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà.
PEIX:Localment es produeix truita de riu. Tradicionalment, també es consumia el cranc de riu i la petxina de riu que es feia al Riu Llobregat i afluents, però amb la degradació dels rius locals i la introducció d'espècies introduïdes, ja no es consumeix tant.
9-FESTES
10-BIBLIOGRAFIA.
9-FESTES
- La Patum és la festa més coneguda i amb la que molt sovint s’identifica a la ciutat de Berga i a la comarca. Aquesta festa ha estat declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. És la festa dels berguedans per excel·lència. El protagonista és el poble juntament amb el foc, la música i els salts o danses.
- .Al Berguedà, a la població de Castellar de n’Hug es celebra un dels concursos internacionals de gossos d’atura de més significació de tota la geografia catalana. Pastors provinents de França, Andorra, País Basc, Aragó, Illes Balears i Catalunya dirigeixen els seus gossos en aquesta competició que confirma qui és el més hàbil o apte per la tasca de dirigir un ramat.
- La Fia-faia és la més característica de les celebracions nadalenques de la Vila de Bagà i del poble de Sant Julià de Cerdanyola; la festa consisteix en la crema d’unes torxes, anomenades “faies”, el capvespre de la vigília de Nadal a partir del toc d’oració. La crema s’acompanya amb cants molt breus: “Fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia”, i d’un fons musical en el que destaquen les campanes de les respectives esglésies. Quan les torxes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. A Sant Julià de Cerdanyola és més íntima, ambient molt adequat per les festes nadalenques.
- Des del 1996 es celebra per Nadal el tradicional Pessebre vivent de La Pobla de Lillet.
- La Festa de l’Arròs és una tradició que a Bagà ja fa més de set-cents anys que se celebra, anomenada també l’ “Àpat dels pobres”, que abans sempre es cuinava el diumenge de carnestoltes.
10-BIBLIOGRAFIA.
- VIQUIPÈDIA
- BLOGGER
- EDU3.CAT
- IDESCAT
- BERGA:http://www.turismeberga.cat/
